Mercè

Com diu el poema Ítaca de Constantin Kavafis, sóc dins el viatge desitjant que aquest sigui llarg i em porti a paratges desconeguts, que em sorprenguin. Viatjo agraïda de tenir la capacitat de seguir emocionatme.

Fa anys que vam començar aquest viatge al costat de la meva germana i, si miro enrere, m’impressiona fins a on hem arribat i el potencial que tenim per desenvolupar.A més hem aconseguit una sinergia en què ens retroalimentem la creativitat i ens fa treure el millor de cadascuna.

Em moc entre dos mons, ja que des de fa anys aprenc cal·ligrafia i pintura xinesa sobre paper i, per altra banda m’apassiona la pintura en seda, el color i les possibilitats que m’ha donat per desenvolupar la meva obra. El que m’atreu de l’art oriental és la simplicitat de les línies, l’equilibri, el ple i el buit, la recerca de l’essència, i crec que és on em trobo, en aquesta recerca i en el que pot aportar cada una de les meves passions a l’altre.