La seda

La seda és una fibra contínua, fina i llustrosa. Durant segles s’ha considerat la reina de les fibres. En temps passats hi va haver períodes en els quals la seda, degut a la seva raresa, es considerava un article de luxe molt cotitzat i pràcticament desconegut.

La cria del cuc de seda va ser un gran negoci exclusiu de la Xina: Diu la llegenda que la emperadriu Shi va descobrir la manera de de debanar una capoll de seda trobat sota una morera al jardí del seu palau, cap a l’any 2640 a.c. i va ser un secret durant més de tres mil anys, fins que uns monjos nestorians per ordre de Teodora emperadriu de Vicenza (nord d’Itàlia) posant en risc les seves vides van aconseguir treure de la Xina juntament amb els coneixements que havien adquirit, ous de cuc de seda amagats en un forat dels seus bastons.

A l’Edat mitjana l’art de la sericultura es va expandir per Europa, però es a l’Extrem Orient on es desenvolupa més.

El procés de la seda s’inicia quan la papallona posa de 300 a 600 ous durant set dies. Els cucs que neixen han de menjar grans quantitats de morera per convertir-se en adults durant uns 32 dies.

La filatura de la seda consisteix en debanar el fil del capoll d’una manera semblant a com es feia amb una madeixa, submergint en aigua a 90ºC, després es raspalla per poder trobar el cap exterior del fil i en un recipient amb aigua a uns 40/50ºC s’ajunten els caps de vuit capolls.

La longitud normal de un fil és de 600 a 1200 metres, encara que en alguns casos pot arribar a tenir 4000 metres.

La seda és un filament continu natural (la única fibra que la Natura proporciona ja filada), és una fibra sòlida i de diàmetre regular.

Per ser una fibra tan cara, s’aprofita al màxim el seu rendiment. Per això, un cop filat el fil, el rebuig (capolls on el cuc ja ha sortit, restes de filament del debanat…) es tracten per tornar a filar. Les últimes restes no aprofitables per filatura encara s’aprofiten per guates i farciments.

 La seda s’utilitza habitualment com fibra de luxe. Té una combinació única de propietats que no té cap altre fibra: tacte sec, lluentor natural, bona absorció de la humitat, bona caiguda, alta resistència.

La seda és superior a altres fibres naturals, la seva resistència és comparable als fils de polièster encara que la seva resistència disminueix lleugerament quan està humida, és d’una gran elasticitat i pot allargar-se de un 20 a un 25% abans de trencar-se. Arrugant amb la mà un tros de seda tornarà a la seva forma original. En contacte amb la pell produeix una sensació de calor des de el primer moment; la caiguda es millor que la de qualsevol altre fibra; resisteix els àcids però no els alcalins forts: el clor li fa mal, es blanqueja amb aigua oxigenada.

La seda és un teixit natural molt durador sempre que es cuidi adequadament.
Rentat: les sedes ja pintades es poden rentar a mà, en aigua freda o tèbia sense refregar, amb detergents neutres (o xampú pel cabell). És aconsellable evitar que s’embrutin molt per poder netejar-les amb un rentat lleuger. No s’han de deixar en remull. Poden netejar-se en sec amb precaució, encara que és més aconsellable fer-ho a mà.
Si es renten a màquina, cal posar-les dins una funda (per exemple una coixinera) perquè no s’enganxin, a una temperatura de uns 30ºC, en un programa delicat. No utilitzar mai lleixiu.

Assecat: per assecar la seda no s’ha d’escórrer, ni retorçar, ni utilitzar la assecadora. Un bon sistema és escórrer-la entre dues tovalloles, i després deixar que es sequi al aire horitzontalment.
Planxat: La seda es planxa millor quan encara està lleugerament humida. S’ha de planxar a temperatura mitja (entre 100 i 160ºC) sense pressionar massa i sense prolongar massa el temps. Emmagatzematge: La seda s’ha de guardar enrotllada en contes de plegada perquè les fibres no pateixin en el plec i així no s’arribin a trencar. De la mateixa manera, al utilitzar mocadors de seda, s’ha d’evitar apretar massa els nusos. Si la seda estarà guardada durant molt temps, s’ha de protegir de la llum i els insectes. Es pot guardar enrotllada en un tub de paper de seda blanc en un lloc sec i fresc, evitant utilitzar bosses de plàstic ja que no la deixen respirar.

Per cosir la seda no es necessiten utensilis ni eines especifiques. Sí és necessari que les tisores estiguin ben esmolades.

Agulles i agulles de cap: per cosir a màquina sedes es recomanen de 60/70. Per sedes gruixudes es pot utilitzar de 70/90. Per cosir a mà es millor utilitzar les més fines. No utilitzar mai les de punta de bola, dons no traspassen el teixit i farien fils tibats. Vigila sempre que les agulles no estiguin despuntades, dons podrien fer malbé el teixit.

Fils: els fils més afins a la seda són els de seda, raió i viscosa, especialment amb les sedes més lleugeres. També treballen molt bé amb el cotó 100%. El cotó és més feble que el teixit de seda, per això, sota estrès, es trencarà abans el fil que el teixit de seda. Els teixits de seda més gruixuts també accepten barreges de cotó/polièster.

La seda és un teixit de calada, és a dir, es realitza en un teler i s’obté pel creuament i enllaç de dos series de fils tèxtils, una longitudinal a aquest (ordit) i l’altra transversal a aquest (trama).
Els teixits de seda, sent de calada, estan definits per una sèrie de lligaments que és la forma en que l’ordit i la trama s’entrecreuen en cada passada de la llançadora del teler. Aquests lligaments defineixen el patró del dibuix que faran els fils del teixit. Així, els diferents tipus de de sedes estan determinats per la forma en que estan teixits i filats (el grau de torsió determina algunes de les seves característiques: una torsió lleugera proporciona teles de de superfície suau; els fils molt torsionats produeixen teixits de superfície dura, resistents a la abrasió i més difícils de embrutar-se i arrugar-se, els teixits fets amb fils molt torsionats encongeixen més).

 Els tipus de sedes més habituals (es a dir, els nom comuns que s’acostuma a donar als teixits que habitualment es poden trobar fabricats amb fils de seda) són els següents:

Dins dels tafetans:

Pongé, Pongée, Pongis o Habotai: En el teler casolà (pen-shi) xinés, d’aquí el seu nom, es feia una tela de seda de mitjana qualitat (a Europa anomenada pongée, que s’importava també filada per teixir a França, Itàlia, etc.). A Europa, el pongée és un tafetà de seda: un teixit blanc, lleuger i una mica brillant, de trama simple i pes variable, textura llisa, tupida. Assequible i suau, el vapor i el rentat en sec milloren la brillantor i el tacte.És el més comú per pintar, i té una bona relació qualitat-preu.

Bourrette, seda rústica o borres de seda: Tipus de seda de major gramatge, resistent, granulosa, basta i sens brillantor. Es pot pintar un cop desgomada i blanquejada. S’utilitza per indumentària o batiks africans.

Chantung, Shantung o Seda crua: Teixit de seda del cuc tasar, amb lligament tafetà, que agafa el seu nom de la província xinesa d’on és originari.

Crespó: Del llatí crispus, rullat, arrissat. En aquest teixit l’ordit està més torsionat que la trama, el que li dona un característic aspecte estriat. La seva superfície és rugosa i mate, és convenient rentar abans una mostra per veure si encongeix o arruga. Existeixen diferents tipus: Crespó marroquí, crepe georgette, crespó de Xina.

Crepe India, seda salvatge o Dupion:Seda natural del cuc tasar, brillant, de color cru, textura basta i rígida amb fils irregulars que dificulten el tenyit. S’utilitza per Cortines i vestits de cerimònia.

Crepe setí: És una varietat del lligament crepe amb doble cara, una de setí brillant (ordit) i l’altra (trama) crespada. Te una gran caiguda.

Organça: Tipus de seda amb lligament tafetà, lleugera i amb trama oberta. Té poca caiguda i molt aprest degut a que el seu filament conserva la sericina.

Derivats del tafetà:

Faya: Del flamenc falie. Teixit de origen flamenc, de seda negra i tint en madeixa, que forma acanalat per trama.

Muaré o Moaré: Del francès moire. Teixit que dona la impressió de portar marques d’aigua, efecte que s’obté de sotmetre’l a pressió per mitja de cilindres gravats amb el dibuix que es vol obtenir.

Dins de la sarga:

Twill: Teixit de sarga, seda molt suau, de trama molt tupida, molt resistent.

Dins del setí o ras:

Setí, Satin, Ras: Del francès satin, italià satino, i aquests del baix llatí seta, seda, serica, pèl de seda. El setí es teixeix en seda, tacte gruixut i suau, el seu aspecte és només comparable al d’alguns velluts.

Gasa: De Gaza, ciutat de Siria. Transparència molt lleugera, subtil, fina i de gran suavitat, caracteritzada per la poca densitat dels fils de l’ordit i la trama. No es pot escórrer i es planxa a baixa temperatura quan està pràcticament seca.

Vellut: Teixit tupit, de pel curt i molt dens només en una de les seves cares. Generalment llis, també pot formar dibuixos quan el bucle no està tallat.

Jacquard: Les teles estan teixides formant dibuixos. El seu nom és pel fabricant francès Joseph Marie Jacquard, que a principies del segle XIX va inventar un teler amb el que es poden realitzar teixits de dibuixos summament elaborats amb gran facilitat, que poden ser inclús de diferents colors. S’utilitzava per brocats i adomassats.

De vegades es pot trobar un número unit al tipus de seda. Aquest numero correspon amb un nivell de gramatge (pes en relació a la superfície) del teixit, sent més alta quan més gruixut és aquest.

Tanta varietat de teixits en seda ens ofereix un ventall molt ampli de treball. Cada una d’elles te unes característiques que la fan més adequada per uns treballs que altres. Es poden utilitzar, però, aprests i entreteles que faciliten l’ús de diferents tècniques.

Si es cus a mà, en general es pot prescindir de aprests i entreteles ja que s’aconsegueix dominar be amb les mans. De vegades, però, ens pot interessar donar una mica de cos a la roba per que no es “bellugui” tant. En aquets casos n’hi ha prou amb planxar la seda amb una mica de midó en esprai (toke).

Hi ha altres aprests que s’apliquen en bany: de blat de moro, de patata, “prestomil”… Es recomana el seu ús quan s’han d’aprestar trossos de roba molt grans, però sempre s’ha de provar abans en un tros petit. Per provar un aprest, el millor és ser prudent i no abusar del mateix. Sempre és preferible haver de donar dos banys o passades a que quedi massa aprestat, ja que hi ha alguns que costen de eliminar.

Per cosir a màquina, especialment si es treballa amb peces molt petiteses pot donar cos amb midó en esprai. Però per aconseguir una estabilitat semblant a la del cotó, es pot planxar una entretela adhesiva de molt poc gramatge al revers de la seda.

Com guia orientativa es pot consultar el quadre de treball amb seda i materials. De totes formes, és molt recomanable la experimentació ja que de vegades els matisos de treball son tan subtils que és millor descobrir personalment de quina manera treballem millor.

sedataula